abstract
| - El delta de l'Ebre és un delta fluvial situat entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià. És un medi molt humanitzat. Els conreus i les zones urbanes representen quasi el 80% de la seua superfície. Els seus 320 km2 constituïxen l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània Occidental després de la Camarga francesa i el segon d'Espanya, després del Parc Nacional de Doñana. El seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d'una gran part de la seua superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola. La Generalitat de Catalunya va crear, per un Decret de 1983, ratificat i ampliat el 1986, un Parc Natural que ocupa part del seu territori (concretament 7.736 ha), i que comprèn les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Encanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, els ullals de Baltasar i els erms de Casablanca. Hi conviuen 515 espècies vegetals, algunes de les quals exòtiques, repartides pels ambients dels salobrars o sosars, els canyissars, el bosc de ribera, els arrossars i els arenals. La diversitat d'hàbitats i el clima humit i temperat propicien la presència d'una multitud d'invertebrats, entre els quals destaquen, entre l'herpetofauna, les nombroses serps d'aigua. L'avifauna és la més característica i la seua importància qualitativa i quantitativa sobrepassa, amb molt, l'àmbit estrictament local, per la qual cosa en diferents convencions apareix com zona del màxim interès per les colònies de cria d'anàtids, limícoles i aus marines, així com pel pas de les aus migratòries hivernants.
|