| rdfs:comment
| - El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1976, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Sota el lideraratge del general Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4/12/1892-Madrid, 20/11/1975), el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, del Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa, perquè el dictador concentrava el poder executiu i el legislatiu en un govern altament centralitzat, trencant-se doncs, el principi de separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els membres dels pa
|
| abstract
| - El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1976, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Sota el lideraratge del general Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4/12/1892-Madrid, 20/11/1975), el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, del Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa, perquè el dictador concentrava el poder executiu i el legislatiu en un govern altament centralitzat, trencant-se doncs, el principi de separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els membres dels partits i dels sindicats clandestins i un fort aparell propagandístic (control dels mitjans de comunicació, que difonien la ideologia del règim, ús de la censura i control de l'ensenyament) són dues característiques més del franquisme. A Espanya la Ley 46/1977, de 15 de octubre, de Amnistía (BOE núm. 248 de 17/10/1977) incloïa l'amnistia dels presos polítics pero també la d'un ampli espectre de delictes que incloïen actes polítics, rebel·lió, sedició (inclosos els delictes i faltes comesos a conseqüència d'ambdós; art. 2) i denegació d'auxili, comesos abans del dia 15 de desembre de 1976 (art. 1). Això suposa una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista. Per altra banda, des de l'any 2010 una querella contra els crims del franquisme, que és un conjunt de més de 150 querelles judicials, ha estat interposada davant d'un jutjat penal de l'Argentina pels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. La causa fou oberta per la jutgessa María Romilda Servini acollint-se al principi de jurisdicció universal. La dictadura és corresponsable dels més de 9.300 espanyols que van ser empresonats als camps nazis (més de 5000 hi van morir, especialment a Mauthausen i els seus subcamps); i autora dels afusellaments un cop acabada la guerra (entre el 1939 i el 1953 van ser afusellades a Catalunya 3.585 persones, a partir de fraudulents consells de guerra, a les que cal sumar alguns milers més al País Valencià o les més de 10.000 d'Extremadura, per exemple), de la depuració de funcionaris públics i d'una duríssima repressió (milers d'empresonaments, batallons de treball, camps de concentració, etc).
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)