El Far de Buda és un far de la Costa de l'Ebre. El setembre de 1860 va encendre’s un primer far provisional de fusta a la illa de Buda. De torre hexagonal tenia una atura de 10,31 metres sobre el nivell del mar i estava dotat d’un aparell de llum blanca fixa d'11 milles d'abast. L'1 de novembre de 1864 va ser substituït per la torre de ferro de 51 metres d’alçada (situada a terra, al N de l'anterior) que el van convertir en el far metàl·lic de major altura de tot el món.
El Far de Buda és un far de la Costa de l'Ebre. El setembre de 1860 va encendre’s un primer far provisional de fusta a la illa de Buda. De torre hexagonal tenia una atura de 10,31 metres sobre el nivell del mar i estava dotat d’un aparell de llum blanca fixa d'11 milles d'abast. L'1 de novembre de 1864 va ser substituït per la torre de ferro de 51 metres d’alçada (situada a terra, al N de l'anterior) que el van convertir en el far metàl·lic de major altura de tot el món. Projectat per l'enginyer Lucio del Valle pesava 187 tones. La torre era de figura cilíndrica, pintada de color perla clar, amb llanterna verda i cúpula blanca. Ocupava el centre de l'habitacle dels faroners que també era de ferro, amb dos cossos: el superior de forma esfèrica amb vuit finestres i l'inferior de piràmide inversa. Posteriorment va afegir-se un tercer cos octogonal intermedi, amb una finestra a cada costat. Arran de la Guerra Civil Espanyola va quedar molt malmès -el 21 d'abril de 1938 el van cremar- però el 1939 va restablir-se provisionalment el seu servei de senyalització. El desembre de 1961 però un temporal va enfonsar finalment l'antic far. Diferents intencions de projecte se succeeixen fins que el 1980 s'erigeix una plataforma marina hexagonal de 16 metres quadrats situada sobre un trípode de tres pilones d'acer que arriben a 20 metres de profunditat. Sobre la plataforma hi ha una torre metàl·lica dotada d’instal·lació fotovoltaica, amb llanterna de llambreig aïllat blanc i 14 milles d’abast dotata de sirena de boira.