«El meu Vicente fêa unes pãelles pâ cagar-se!»-La viuda de Sent Andrés Estellés La pãella és el tema central d'una secta qu'originàriament habitava a la vora de l'abocãor de l'Albufera. Amb el temps, cèl·lules ben organißães de pãelleros van remontar les riberes del Xúquer, el Túria i el Sénia. La secta treballa de forma sistemàtica ês diumenges i dies de guardar, admitîx un número superior d'hòmens que de dones i es caracterißa per un sistema jeràrquic molt laxe, a on to' lo món té el títul de supernumerari o mestre pãellero major i tots fan les millors pãelles.
«El meu Vicente fêa unes pãelles pâ cagar-se!»-La viuda de Sent Andrés Estellés La pãella és el tema central d'una secta qu'originàriament habitava a la vora de l'abocãor de l'Albufera. Amb el temps, cèl·lules ben organißães de pãelleros van remontar les riberes del Xúquer, el Túria i el Sénia. La secta treballa de forma sistemàtica ês diumenges i dies de guardar, admitîx un número superior d'hòmens que de dones i es caracterißa per un sistema jeràrquic molt laxe, a on to' lo món té el títul de supernumerari o mestre pãellero major i tots fan les millors pãelles. La pãella és un ritual ben organißat a on es trosseja un animal i li s'afegîx bajoqueta, tomaca, tavella, garrofó i espècies antes de fotre arrosset bomba. A Barçalona s'anomena paieilla o paieia.