abstract
| - El poblat ibèric de Sant Antoni és un jaciment arqueològic pertanyent a la cultura ibèrica situat en el cim sud de l'allargat turó de Sant Cristòfol, a un quilòmetre de la localitat de Calaceit, a la comarca del Matarranya. Està protegit com a Monument d'interès nacional. Va ser excavat per l'arqueòleg calaceità Joan Cabré i per Pere Bosch i Gimpera (de l'Institut d'Estudis Catalans) entre els anys 1903 i 1919, i bona part dels materials que es van recuperar es localitzen en l'actualitat al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. El poblat es troba excavat íntegrament, i poden apreciar-se dues fases d'ocupació: una primera fase que abasta entre els segles V i segle IV aC, que mostra una ocupació principalment sobre la part més elevada del turó; i una segona fase esdevé al segle III aC, durant la qual es va ampliar el nucli principal vessants a baix, aprofitant aterrossaments per construir nous habitatges, i envoltant el conjunt amb una muralla i diverses torrasses. Aquesta etapa d'esplendor arribaria a la seva fi possiblement amb la conquesta romana. L'urbanisme del poblat es caracteritza per un eix central que articula el conjunt d'habitatges, de planta rectangular i de fins a dues altures, disposades en aterrossaments al llarg del vessant occidental, comunicats mitjançant carrers empedrats. Al nord del recinte emmurallat es localitza l'entrada principal, al costat d'una bassa que recollia l'aigua de pluja.
|