abstract
| - thumb|right|200px|Relleu de la làpida funerària de la barca del Museu de Tortosa.La làpida de la barca o làpida de Porcia Euphrosyne és una estela funerària del segle II dC inventariada per Emil Hübner (1834-1901) amb el número 4.065 del Corpus Inscriptionum Latinarum II. Va ser recuperada dels panys de muralla del Castell de Tortosa el 26 novembre de 1986 instal·lant-se una còpia a l'emplaçament. Francesc Martorell ja la citava a Historia de la antiqva Hibera de l'any 1627 (capítol VII, pàg. 43). Amida 186 x 63 x 42 cm. Sense cap dubte és l'estela funerària romana més bella d'Espanya i n'existeixen còpies a altres museus com el Museu Marítim de Barcelona (1983). L'original forma part de la col·lecció permanent del Museu de Tortosa i va ser restaurada l'any 2012. Està coronada per un frontó triangular amb una gran roseta central. La inscripció, de 10 línies, decorada amb fulles d'heura està emmarcada per una triple motllura, i sota el relleu d'una nau mercant navegant a vela (una corbita) diu: D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORC[I]A EVPH[R]OSY/NE M[A]RITO / OPTIMO / POS[V]IT (Als déus Manes d'Aulus Caecilius Cubiclarus, mort mentre era de viatge (li dedica) Pòrcia Eufròsine al millor marit) També es localitza al castell de la Suda la següent inscripció (Hübner 4064) que els companys herculans (sodales herculani) li dediquen a Marcus Sallustius Fèlix mort a l'estranger (peregre defuncto): M SALLVSTIO / FELICI PEREG/RE DEFVNCTO / SODALES / HERCVLANI. A banda cal recordar també la làpida funerària d'un mariner de la flota de Ravenna (s. II-III dC; 39 x 31,5 x 2 cm; marble blanc; MMTO 32224) exposada a la col·lecció permanent del Museu de Tortosa. És una làpida singular dedicada a la memòria d'un soldat d'origen cors de l'armada imperial i que ens aporta el nom d’una nau de guerra romana, un trirrem. Les aigües de la Mediterrània Occidental llavors estaven controlades per una flota militar que tenia la seva base a Misenum (prop de Nàpols), mentre que la base de Classe -port del mar Adriàtic- s'encarregava del sector oriental del Mare Nostrum. La incripció diu: D(is) M(anibus) / L(ucius) NVMISIVS LIB/ERALIS MIL(es) / CL(assis) PR(raetoriae) RAVENN(atis) / III MART(e) STIP(endiorum) XIII / NAT(ione) CVRSICAN(us) / M(arcus) DID[IVS i sabem que continuava de la següent manera: POL/IO HERES TE COM / MAN NVP TE GELLIA / EXCITATA], és a dir, dedicada als déus Manes de Luci Numisius Liberalis, soldat cors de l'armada pretoriana (classis praetoriae) de Ravenna, del trirrem Mart, que feia tretze anys que estava de servei. Per disposició testamentària (li dedica) Marc Didius Polio, hereu i commanupular (soldat/company de la mateixa maniple) i la seva muller Gellia Excitata. Podria ser que la seua flota es trobés en el moment de la mort del mariner prop de les goles del riu Ebre i fos enterrat a Dertosa, o bé que la presència de la flota de Ravenna a la banda occidental de la Mediterrània respongués a una situació extraordinària de reforç de la marina de guerra romana, per fer front als perills de la incursió dels mauri, unes tribus berbers del nord d'Àfrica, a finals del segle II dC.
|