| abstract
| - El carlisme neix en un moment de divisió del país entre la modernitat del liberalisme i el tradicionalisme de l'absolutisme. El carlisme es fonamentarà amb la religió, l'ordre diví i el tradicionalisme més ranci dels vestigis de l'Antic Règim però orientat cap a una alternativa continuista de caire foral i popular cap als territoris històrics de les Espanyes. A la mort de Ferran VII, el seu germà Carles, s'autoproclamà rei d'Espanya (1833) amb el nom de Carles V. Immediatament, el 6 d'octubre, el general Santos Ladrón de Cegama va proclamar a Carles rei d'Espanya a la localitat de Tricio (La Rioja). Aquest fet marca la data d'inici de la Primera Guerra Carlina. Ramon Cabrera i Grinyó deixà els seus estudis al seminari per incorporar-se als partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, que s'aplegaven a Morella al voltant del baró d'Herbers el 1833. El mateix dia 6 de novembre de 1833, al vespre, va arribar a Morella, procedent de València, el baró d'Herbés, Rafael Ram de Viu Pueyo, però la rebelió és aixafada i el baró afusellat. Afusellat Manuel Carnicer, el líder de les forces carlines d'Aragó i del País Valencià, l'abril del 1835, Cabrera el substituí i donà un gran impuls a la guerra, sobretot per la seva extraordinària mobilitat. Com a represàlies per la mort dels alcaldes de Valdealgorfa i Torrecilla, a la comarca d'Alcanyís, el general Agustí Nogueras feu que el capità general de Catalunya, Francisco Espoz y Mina, fes afusellar la mare de Cabrera a Tortosa el 16 de febrer de 1836. Això va endurir Cabrera, que féu afusellar quatre dones emparentades amb liberals a Vall-de-roures en resposta a l'acció de Nogueras i que es coneixeria a partir de llavors com el Tigre del Maestrat. Entre setembre i novembre de 1836 acompanyà el general Miguel Gómez Damas en la seua expedició per La Manxa, Andalusia i Extremadura, però el general l'obligà a abandonar-la, i llavors, amb forces reclutades al territori, menà una campanya agilíssima per La Manxa, la Alcarria i terres de Sòria, fins que fou derrotat i ferit a Rincón de Soto (la Rioja) i Arévalo de la Sierra (Sòria). El 1837, després del combat del Pla del Pou i dels afusellaments de Burjassot, restablí la situació del Maestrat prenent de nou Cantavella i guanyant Sant Mateu. El 29 de juny protegí el pas de l'Ebre de l'Expedició reial, un exèrcit de gairebé una vintena de batallons i tres regiments per intentar la conquesta de Madrid amb intencions d'acabar la guerra. Comandant l'avantguarda carlina acampà a les envistes de Madrid i demanà que la capital fos assaltada però es van haver de retirar. De tornada, s'apoderà per sorpresa de Morella (gener del 1838) gràcies a un audaç cop de mà del tinent Pau Alió, i féu fracassar l'intent del general Oraa de recobrar aquesta plaça forta. Nomenat comte de Morella i tinent general després de la victòria de Maella (octubre del 1838), obtinguda contra el general Ramón Pardiñas, Ramon Cabrera organitzà un petit estat amb capital a Morella, que fou el centre de l'activitat carlina el 1838, amb serveis a Cantavella, Mirambell i Beseit. Cabrera no acceptà el Conveni de Bergara (1839) i, malalt, es retirà cap a la Catalunya Vella (1840). Després de fer una darrera resistència a Berga, passà a França el juliol del 1840, fet que marca el final de la guerra.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)