La làpida trilingüe és una incripció de marbre (67 x 41 x 6 cm) del segle VI dC trobada al barri de Sant Jaume de Tortosa. És tal vegada la més famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola. Descoberta durant la primera meitat del segle XVIII (circa 1743) pel canonge Antoni Cortès (1703-1757) a la paret de la casa de Francisco González de las Barreras. La inscripció mostra dos estrelles de cinc puntes i un canelobre molt estilitzat. Al dors hi té un crismó.
La làpida trilingüe és una incripció de marbre (67 x 41 x 6 cm) del segle VI dC trobada al barri de Sant Jaume de Tortosa. És tal vegada la més famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola. Descoberta durant la primera meitat del segle XVIII (circa 1743) pel canonge Antoni Cortès (1703-1757) a la paret de la casa de Francisco González de las Barreras. Gravada en hebreu, llatí i grec pertany a la tomba d'una jove jueva de nom Meliosa –o Eulàlia- (filla de Judà i Maria) que va morir als 24 anys. El text central en llatí diu així: In nomine Domini hic est memoria ubi requiescit bene memoria Meliosa filia Iudanti et cura Maries vixit an[nos vigi]nti et quattuor cum pace amen. La inscripció mostra dos estrelles de cinc puntes i un canelobre molt estilitzat. Al dors hi té un crismó. Va formar part de la col·lecció del Sr. Lamotte i el 1936 passà al Museu de Tortosa. Des del 1944 la conserva la Catedral de Santa Maria. Actualment en un dels murs del claustre de la catedral n'hi ha una còpia i l'original s'exposa des del 2007 dintre de la Col·lecció museogràfica catedralícia.