| abstract
| - Cristóbal Lamote de Grignon i Nicolau (Tortosa, 1913 – Barcelona, 16/09/2006) va ser un doctor en medicina, considerat com a pare de la Neurologia infantil a l'Estat. Fill d’Esteban Lamote de Grignon i Maria de la Cinta Nicolau Sechi, l'any 1936 comença els estudis de Medicina a Barcelona però amb la Guerra Civil queden interromputs quan s’incorpora a les files de l'exèrcit republicà. Acabada la guerra reprèn els estudis i finalitza la carrera el 1944. El 1947 s’incorpora a l'Institut Neurològic Municipal, i s’interessa especialment per la patologia neurològica dels nens. El 1949 una beca li permet ampliar la seva formació a l’Hospital de la Salpêtrière de París. Posterioment se forma en Neuropediatria i -molt especialment- en la semiologia neurològica dels nounats. De tornada a Barcelona se reincorpora a l’Institut Neurològic Municipal i poc després, col·labora amb Santiago Dexeus a la Maternitat Provincial. El 1955, la seua experiència en Neuropediatria li permet fer la tesi doctoral A propósito de la Neurología evolutiva, un text encara vigent. L'any 1960, es crea l’Instituto Provincial de Neuropediatría, únic a Espanya, i se li encomana la direcció. Allà, a més de l'activitat assistencial, fa una recerca molt notable que es plasma en les seues obres: Neurologia evolutiva (1980), Antropologia neuroevolutiva (1987) i Antropologia neurofilosòfica (2005). Molt actiu en activitats docents, crea escola a través dels seus cursos de Neurologia Evolutiva i Madurativa que es repeteixen anualment des del 1966 fins al 1982. Fundador de la Sociedad Española de Neuropediatría (1971) i cofundador de la Asociación Internacional de Neurología infantil (1973), l’any 2005, inaugura la Biblioteca d'Antropologia Neurofilosòfica "Prof. Cristóbal Lamote de Grignon" -inicialment a l’Hospital del Mar i, des del 2009, a la Facultat de Medicina de Bellaterra-.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)