| rdfs:comment
| - Takahashi va nèixer a Nigata, Japó, el 1957. Després d’aprovar el difícil examen d’admissió de la Universitat Japonesa per a Dones (Nihon Joseidai) es trasallada a un departament petit a Nakano, Tòquio, on viu durant alguns anys. Simultàniament als seus estudis universitaris, s’inscriu a l’escola de dibuix Gekiga Sonjuku, dirigida per Kazuo Koike (autor de Crying Freeman). Sota la direcció de Koike, Rumiko va dibuixar centenars de pàgines durant els dos anys següents, descobrint la seva veritable vocació. Encara ara, Takahashi recorda la primera ensenyança que va rebre de Koike: “Els còmics són conduits pels seus personatges... si un personatge està ben dissenyat, el còmic es convertirà en tot un èxit”.
|
| abstract
| - Takahashi va nèixer a Nigata, Japó, el 1957. Després d’aprovar el difícil examen d’admissió de la Universitat Japonesa per a Dones (Nihon Joseidai) es trasallada a un departament petit a Nakano, Tòquio, on viu durant alguns anys. Simultàniament als seus estudis universitaris, s’inscriu a l’escola de dibuix Gekiga Sonjuku, dirigida per Kazuo Koike (autor de Crying Freeman). Sota la direcció de Koike, Rumiko va dibuixar centenars de pàgines durant els dos anys següents, descobrint la seva veritable vocació. Encara ara, Takahashi recorda la primera ensenyança que va rebre de Koike: “Els còmics són conduits pels seus personatges... si un personatge està ben dissenyat, el còmic es convertirà en tot un èxit”. La primera gran obra de Takahashi va ser Urusei Yatsura, que es va iniciar al setembre de 1978 a la revista Shônen Sunday de l’editorial Shogakukan. Urusei Yatsura no va ser un èxit immediat i Takahashi va haver d’escriure altres sèries i històries curtes durant aquell temps (algunes d’elles compilades a la sèrie de llibres Rumik World de l’editorial Shogakukan). Una d’aquestes sèries va ser Dust Spot, que es va publicar a Shônen Sunday de maig a setembre de 1979 i que es va interrompre en el moment en que Urusei Yatsura es va popularitzar i Rumiko va preferir dedicar tots els seus esforços a la sèrie, la qual es va estendre fins a arribar als 34 volums, acabant l’any 1987. La popularitat d’Urusei Yatsura va provocar la seva adaptació a anime a l’octubre de 1981. La sèrie va tenir una durada de 216 episodis, finalitzant el març de 1986. Simultàniament a l’adaptació televisiva, també es van fer 6 pel•lícules i diversos OVA. L’octubre de 1980 va començar la serialització (a la revista quinzenal Big Comics Spirits) de Maison Ikkoku, obra que tindria una extensió de 15 volums i que Rumiko va idear basant-se en les experiències dels seus anys universitaris. Maison Ikkoku es va convertir en un altre èxit comercial a la seva carrera, arribant a vendre el 80% més de volums que Urusei Yatsura. L’adaptació televisiva de la sèrie es va emetre des de març de 1986 fins al mateix mes de l’any següent, amb un total de 56 capítols i comptant també amb un OVA i una adaptació a Live Action. El cim de la carrera professional de Takahashi va arribar l’agost de 1987 quan va començar Ranma Nibun No Ichi. Aquesta sèrie continuava amb la clàssica fórmula de comèdia romàntica que va portar Rumiko a la fama amb les seves obres anteriors, malgrat que en aquesta ocasió va decidir incorporar les arts marcials com a part important de la història. Ranma ½ és el treball més popular i extens de l’autora, prolongant-se fins a 38 volums (va finalitzar l’any 1996). La sèrie de televisió basada en aquest manga es va estrenar l’octubre de 1989 i va tenir un total de 163 capítols, acabant el setembre de 1992, amb un final improvisat donat que la història manga va continuar, com s’ha comentat abans, fins el 1996. Gràcies a l’èxit de l’anime, es van fer tres adaptacions cinematogràfiques: Big Trouble in Nenkoron China (1991), Nihao My concubine (1992) i One Grew Over the Kuno’s Nest (1995); a més, es van fer dues sèries OVA d’aproximadament 5 capítols cadascuna. Paral•lelament a això, Rumiko Takahashi ha escrit diverses històries curtes que han gaudit d’una relativa popularitat. D’entre aquestes es poden destacar algunes històries de la col•lecció Rumik World (3 volums en total) que van ser adaptades a l'anime, com són: Fire Tripper (1985), Maris The Chojo (1986) i Laughing Target (1987). Una altra compilació d’històries curtes és la Ningyo Series (1993), dues de les quals renaixerien en forma d’OVA anys després amb Mermaid Forest (1991) i Mermaid Scar (1993).
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)