| abstract
| - Com afirmen Navarro i Pradilla (1999; 61), «amb el nom de tortosí són designats els parlars catalans que s'estenen aproximadament pels territoris que configuren l'actual diòcesi de Tortosa». La majoria dels autors convergeixen en la consideració del tortosí com un conjunt de parlars de transició que comparteix característiques del català nord-occidental i del català valencià. El terme lleidatà, d'un ús menys freqüent i molt més controvertit, serveix per designar el subdialecte nord-occidental que es caracteritza justament per l'absència d'uns trets marcats (que serien els que defineixen els altres tres subdialectes: ribagorçà, pallarès i tortosí, com indica Turull 1990: 201). Abasta, segons la majoria dels estudiosos, les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell i bona part de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i el Baix Cinca. Tant en un cas com en l'altre el problema més latent en tots els treballs dialectologies consultats és l'establiment dels límits d'aquests dos subdialectes, atès que la frontera entre l'un i l'altre varia segons els trets lingüístics que es prenguin en consideració. En aquest sentit, com recorden Navarro i Pradilla (1999: 63), s'hauria de posar molta cura a l'hora de fixar la jerarquia de les isoglosses que definirien el tortosí (i, en el mateix sentit, les que definirien el lleidatà). La nostra investigació, partint d'aquest estat de la qüestió, se centra en els municipis limítrofs de les comarques de les Garrigues, el Priorat, la Ribera d'Ebre, el Segrià i el Baix Cinca i té com a objectiu investigar quines són les varietats dialectals (tortosí o lleidatà, a priori) en aquesta zona í, si s'escau, establir-ne els límits. Per fer-ho, hem tingut en compte uns trets identificadors dels dos subdialectes, consensuats pels diversos dialectòlegs catalans, i posteriorment n'hem fet una anàlisi, cartografiant els resultats i assenyalant-ne els trets qualitativament més importants. La hipòtesi de treball inicial era que, malgrat que el límit entre el tortosí i el lleidatà s'ha fet coincidir sovint amb l'actual divisió provincial, en realitat la delimitació entre els dos subdialectes era molt més dificultosa i que la zona escollida presentava una confluència de trets tant d'una varietat com de l'altra en major mesura de la que sovint es creu. Les poblacions que hem escollit per realitzar l'estudi són les que teniu al mapa base:
* Àrea de Lleida: BAIX CINCA: Mequinensa; SEGRIÀ: Almatret, Maials i Llardecans; GARRIGUES: la Granadella, Bovera, Bellaguarda, Juncosa i la Pobla de Cérvoles.
* Àrea de Tarragona: PRIORAT: Ulldemolins, Margalef de Montsant i la Bisbal de Falset; RIBERA D'EBRE: la Palma d'Ebre, Flix, Riba-roja d'Ebre i Faió. El treball de camp s'ha dut a terme durant l'estiu i la tardor d'aquest any 2000. S'han escollit tres informants per municipi, que reunissin les característiques ja establertes en aquest tipus d'investigació geolingüística, això és, que fossin nascuts a les localitats estudiades, amb els pares i el cònjuge —quan era el cas— també del poble; tots els informants presentaven un nivell d'instrucció primària i la majoria es dedicaven a les feines del camp o a les feines de casa. La mitjana d'edat seleccionada ha estat de 60 anys en amunt i s'han interrogat informants de tots dos sexes. La majoria de les entrevistes, a més, han estat realitzades conjuntament pels dos autors d'aquest estudi. En tots els casos, s'ha fet una transcripció fonètica de les respostes in situ i s'ha enregistrat magnetofònicament el material lingüístic. La recollida de dades ha combinat el mètode indirecte d'interrogació i la conversa semidirigida, per tal d'aconseguir un clima de familiaritat i confiança en els parlants.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)