| rdfs:comment
| - Per basar la hipòtesi que hi havia activitat pesquera en aquesta costa des de temps remots, i, en conseqüència, petits assentaments més o menys estables de població, no disposem de proves documentals fins al segle XIV. Retrocedint en el temps fins a la baixa edat mitjana, quan encara no s'havia tapat la sortida de Tortosa a la mar per Port Fangós (no es confongui amb el Fangar) i per la badia de l'Ampolla, les aigües del Golf de Sant Jordi al sud del Coll de Balaguer eren pesqueres (en la doble accepció de llicència i calador de pesca) de pescadors tortosins i també, probablement, de frares i famílies dels nuclis de Sant Jordi d'Alfama i del Perelló que trobarien a la mar recursos complementaris de subsistència.
|
| abstract
| - Per basar la hipòtesi que hi havia activitat pesquera en aquesta costa des de temps remots, i, en conseqüència, petits assentaments més o menys estables de població, no disposem de proves documentals fins al segle XIV. Retrocedint en el temps fins a la baixa edat mitjana, quan encara no s'havia tapat la sortida de Tortosa a la mar per Port Fangós (no es confongui amb el Fangar) i per la badia de l'Ampolla, les aigües del Golf de Sant Jordi al sud del Coll de Balaguer eren pesqueres (en la doble accepció de llicència i calador de pesca) de pescadors tortosins i també, probablement, de frares i famílies dels nuclis de Sant Jordi d'Alfama i del Perelló que trobarien a la mar recursos complementaris de subsistència. De l'any 1339 són les ordenances municipals tortosines o establiments per a pescadors en què es fa referència concreta a una cala que ben bé podia ser la de l'Ametlla. "A 29 d'agost (de 1339) los pescadors demanen a la ciutat (de Tortosa) una pesquera... e a 13 de setembre (de 1339), sen fa establiment ab bons pactes, y es la pesquera una cala que és entre lo Cap Roig y San Jordi" Uns vint anys abans, sobre 1320, hi ha notícia que Pere d'Ametller, ciutadà de Terrassa, s'instal·là a un indret vora mar prop del Perelló encara desconegut a hores d'ara, anomenat Port Mulner o Moliner. És coincidència que per aquesta època va existir un membre important de la comunitat de frares de Sant Jordi d'Alfama, anomenat Pere Moliner que va rebre diverses comandes per part de l'orde i és, evidentment, pura especulació fer derivar del cognom de Pere d'Ametller el nom de la cala de l'Ametlla. És interessant anotar que, al llarg de la costa del terme, no existeix cap mossa costera o cala amb denominació tradicional que comenci per port excepte Port Olivet al sud de l'Estany d'en Gras (en Olivet coincideixen les vocals però no les consonants de Moliner). Ja entrats en el segle XVI, en temps de l'emperador Carles I, i arran de les reiterades disputes entre els tortosins i l'orde de Santa Maria de Montesa i de Sant Jordi d'Alfama sobre la importància de mantenir en bon estat el castell de Sant Jordi per a la seva funció de vigilància de costes i territori, i arran d'interminables plets, com és natural, sobre qui en pagava les despeses, ja es fa referència contínua a les activitats i els beneficis de la pesca en aquesta costa com una activitat normal més del escassos habitants del territori. La torre de l'Ametlla (no la de Galetet, sinó la de la punta), construïda (o reconstruïda) juntament amb la del Cap de l'Àliga al 1575, significaria nivells més alts de seguretat per a pescadors al marge de la seva bàsica funció militar. Entrats ja en la que els historiadors anomenen època moderna, sabem que el capità Dionís d'Areny, que va ser governador del fortí de Sant Jordi en temps de Carles III, a les acaballes del segle XVIII, va sol·licitar llicència reial per construir un poblat en aquest territori i també per pescar al bou (aquest nou art de pesca anomenat bou, introduït pels catalans des de França a les costes peninsulars, resultava molt lucratiu, però va plantejar les primeres reinvindicacions ecologistes de l'època) a les mars compreses entre Santes Creus i el cap de Tortosa. Sobta que el límit nord sigués Santes Creus i no la Punta Bergoleta (cap a l'Estany Tort) o la mateixa Cala de l'Ametlla i en cal estudiar les raons en el sentit que aquest segment de costa entre Sant Jordi i Santes Creus estigués associat prèviament a pesqueres d'almadrava, a altres titulars o a altre tipus de pesquera. Ens queda el dubte de si Dionís d'Areny que, a disgust de la ciutat de Tortosa, va gairebé apropiar-se legalment de l'antic domini d'Alfama al nord del Torrent del Pi amb el consentiment dels frares valencians de Montesa, va aconseguir construir algunes edificacions prop del castell o al redós de la cala de l'Ametlla, i si va dur a terme els plans de pesca que havia concebut. Un altre interrogant ara tampoc resolt és si aquesta iniciativa va tenir a veure amb l'inici o revifament de l'activitat pesquera moderna en aquestes aigües del golf i de si, de forma paral·lela, va ser inductor o intermediari en la vinguda dels primers pescadors valencians que, arribats aquí a les acaballes del segle XVIII, poden ser considerats els impulsors del poble modern. Només cal afegir, per completar el panorama de les antigues sagues pesqueres caleres d'abans del segle XIX, que el savi català Antoni Sañez Reguart descriu i il·lustra en una esplèndida publicació apareguda a les acaballes del segle XVIII una almadrava ancorada en un primer moment entre l'Hospitalet de l'Infant i Salou, però que de seguida va derivar cap al sud davant de l'Almadrava actual. Aquesta pesquera especialitzada, relacionada amb arraixos (patrons) i pescadors benidormers, constitueix la primera notícia de l'activitat tonyinera a l'actual territori de l'Ametlla de Mar que es perllongaria, de forma intermitent al començament i, de manera molt més estable ja entrat el segle XIX, fins a l'any 1960. Joan Rebull i Llambrich
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)