| abstract
| - thumb|right|175px|Logotip de l'Arxiu Capitular de Tortosa. Sembla mentida però encara avui en dia -i més de 75 anys després- la Biblioteca de Catalunya manté emmagatzemats, entre els seus fons, sis manuscrits que en tota probabilitat pertanyen a la Catedral de Tortosa: dos llibres litúrgics del segle XIV i quatre documents comptables dels segles XV i XVI. I si bé és cert que l'Arxiu Capitular de Tortosa (ACTO) va inaugurar el 18 de maig de 2012 les obres de remodelació que durant alguns anys el van mantenir tancat cal no oblidar l'existència de l'espai del propi Arxiu Diocesà (ADTO) al Palau episcopal en aquesta "anècdota", per si de cas. La documentació de la Seu de Tortosa conservada a la Biblioteca de Catalunya ingressà durant la guerra civil, a través de la campanya de salvament de manuscrits i fons documentals. La valuosa tasca tingué noms propis a Tortosa com Joan Cid i Mulet, el pintor Ignasi Mallol i Agustí Duran (Cervera, 1887-Barcelona, 1975), o mossèn Eduard Solé Lleixà. Entre els dipòsits, ja coneguts, hi hagué per exemple Poblet, el Monestir de Pedralbes (Barcelona) o Viladrau. La pràctica totalitat dels documents ingressats foren retornats immediatament després de la guerra amb excepcions autojustificades amb les "condicions de treball particularment difícils en què degué actuar el personal de la Biblioteca en aquells dies" i la manca d'inventari. No va ser fins l'any 2004 quan una descripció més detallada dels documents en qüestió va deixar entreveure que havien d'haver pertangut al fons de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. El Bisbat de Tortosa coneixedor de la la seua existència cap al 2011 va interessar-se pels documents de la mà del canonge arxiver Mn. Josep Alanyà i del president del Capítol Catedralici Mn. Josep Mª Tomàs però sense obtenir resposta. Gairebé el mateix ens ha passat a nosaltres ja que, a data d'avui, els Serveis Territorials del Departament de Cultura s'han limitat a donar-nos una resposta asèptico-assertiva a la simple interpel·lació que els hem fet sobre l'afer que ens ocupa i en la que ens van oferir la possibilitat de "concertar una visita" amb el director dels serveis territorials, i la possibilitat de "conèixer en detall quina és la política d'Arxius", a la vegada que ens recorden el caràcter autònom de l'equipament nacional "que compleix estrictament els requisits de conservació, permet l'accés als seus fons amb garanties i destaca especialment per la seva política en l'àmbit de la digitalització i difusió"[sic]. La de coses que es poden fer amb més de 7 milions de pressupost i desenes de treballadors, i la de coses que es podrien fer a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre amb menys. I encara que aquesta no és una qüestió punyent, com ho va ser durant massa anys el descarat assumpte dels Protocols Notarials, tampoc hauria de passar a ser una qüestió sense interès, i molt menys sense importància, que la té. Qüestió de coherència, entre Tarragona i Salamanca; qüestió de respecte a la tasca dels homes i dones que van salvar el nostre patrimoni enmig del perill pensant que alguna vegada tornaria a casa sa i estalvi. El 8 i 12 de novembre de 1938 es van fer els darrers viatges de salvament –que no de trasllat- del patrimoni històric. Avui 26 de febrer de 2016 no caldrà dir que convidem tant als grups municipals de l'Ajuntament de Tortosa com als nostres diputats a intervenir, i als Serveis Territorials de Cultura encapçalats pel Sr Ferran Bladé a què actuïn a favor dels interessos de Tortosa i de la Vegueria de l'Ebre fent possible una devolució indefugible.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)