| rdfs:comment
| - Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24/12/1888 - Barcelona, 19/11/1973) va ser un arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Titulat el març del 1916 va ser arquitecte municipal de Valls, càrrec que va exercir fins el 1919 quan s'instal·la a Barcelona. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de F. Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1940) en els plafons ceràmics. A aquestes construcci
|
| abstract
| - Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24/12/1888 - Barcelona, 19/11/1973) va ser un arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Titulat el març del 1916 va ser arquitecte municipal de Valls, càrrec que va exercir fins el 1919 quan s'instal·la a Barcelona. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de F. Xavier Nogués (Barcelona, 1873-1940) en els plafons ceràmics. A aquestes construccions, conegudes com les catedrals del vi, deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. A les terres de l'Ebre treballà en projectes i obres tant conegudes com les realitzades a Gandesa i el Pinell de Brai però també en projectes per a Bot (ampliació d'un celler) i Ulldecona (la Feligresa i el molí d'oli, l'any 1923) o en la restauració de l'església de la Palma d'Ebre (1932).
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)