| abstract
| - Les Corts Reials Catalanes, o Corts Catalanes, van ser l'òrgan normatiu de Catalunya dels segles XIII al XVIII. Establertes el 1283, segons l'historiador nord-americà Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic el veritable model d'un parlament medieval. Les componien els anomenats 3 braços: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb una Proposició reial, i els braços legislaven. Si les lleis que s'aprovaven eren les del rei s'anomenaven Constitucions, i si s'aprovaven les dels braços, Capítols de Corts. Les lleis que el rei aprovava unilateralment s'anomenaven Actes de Corts i calien ser ratificades per les Corts. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó celebraven conjuntament i simultàniament les Corts d'Aragó, de València i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar ni fora del Principat ni d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats tingudes com a pròpies per aragonesos i catalans. A diferència de les Corts de Castella de l'època, que eren un òrgan merament consultiu al qual el rei concedia privilegis o furs, les Corts Catalanes eren un òrgan normatiu, ja que els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i que es recollien per escrit en forma de Constitucions i Usatges. Amb els Decrets de Nova Planta es van abolir les Corts Catalanes, i també les d'Aragó i València, i els diputats van ser convocats a les Corts de Castella. Posteriorment s'ha apel·lat als drets històrics per recuperar les institucions.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)