| rdfs:comment
| - Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 19/02/1841 - Barcelona, 19/8/1922) va ser un compositor i musicòleg, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Fill de Felip Pedrell i Maria Sabaté durant la seua infància, va ingressar com a nen cantor a l'escolania de la Catedral de Tortosa, on va ser deixeble del mestre de capella Joan Antoni Nin i Serra. Llevat d'este breu aprenentatge a la seua ciutat natal, Pedrell va romandre tota la seva vida autodidacte.
|
| abstract
| - Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 19/02/1841 - Barcelona, 19/8/1922) va ser un compositor i musicòleg, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya. Fill de Felip Pedrell i Maria Sabaté durant la seua infància, va ingressar com a nen cantor a l'escolania de la Catedral de Tortosa, on va ser deixeble del mestre de capella Joan Antoni Nin i Serra. Llevat d'este breu aprenentatge a la seua ciutat natal, Pedrell va romandre tota la seva vida autodidacte. A l'edat de 15 anys ja composà un Stabat Mater a tres veus. El 1873, amb 32 anys, va decidir viure a Barcelona i va estrenar al Liceu amb cert èxit la seua primera òpera en italià, L'ultimo abenzeraggio, composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins la definitiva de 1889. Es va establir a Barcelona com a sots-director d'una companyia de sarsuela, gènere en el qual va sobresortir en les produccions pròpies dels anys setanta enmig d'altres òperes com Quasimodo (1874) -que li va valdre una beca d'estudis de les diputacions de Tarragona i de Girona a França i a Itàlia- o Cléopâtre (1878), entre molts d'altres projectes de música escènica. El 1894 es va traslladar a Madrid on és nomenat catedràtic de conjunt vocal del Conservatori. S'hi va estar deu anys i hi estrenà l'òpera La Celestina, el mateix any -1902- que, Els Pirineus s'estrenaven al Liceu. El 1904 però va tornar definitivament a Barcelona, cansat de la indiferència que els ambients madrilenys demostraven cap a la seua obra, pendents del casticisme de la sarsuela. Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Este contacte va ser essencial per definir les seues futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner. Pedrell va establir els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i va ser el fundador dels estudis de musicologia als Països Catalans i a la resta d'Espanya. També va destacar com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seua personalitat va renovar el llenguatge musical i va ser l'iniciador d'un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles més notables van ser Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz i Lluís Millet, entre d'altres. L'any 1902 l'Ajuntament de Tortosa li concedí el títol de Fill predilecte. A Tortosa, una avinguda vora el riu Ebre i el teatre-auditori de la localitat (estrenat el 1996) porten el seu nom.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)