| abstract
| - 200px|thumb|Relleu romà descobert l'any 1905 al barri tortosí de Remolins. Amb la inauguració del Museu de Tortosa van tornar a la ciutat un seguit de peces que es trobaven oblidades en museus d'altres indrets. Parlem del motlle àrab descobert al barri de Remolins el juny de 1900 que pertany al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); la pintura de Mariano Ramon Sánchez amb una vista del pont de barques del segle XVIII dipòsit del Museu del Prado i que anteriorment havia estat exposada al Museo de San Telmo de Sant Sebastià; o el plint de marbre blanc (28 x 36 x 20; s. II dC) amb la inscripció Flumen Hiberus que pertany al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT; nº invent. 442). Continuen encara avui en un lloc poc adient l'ara romana encastada a les altures de la Catedral de Santa Maria o les inscripcions dels carrers Oliver/carrer Ciutat. Cal recordar també com Jesús Massip lamentava en la seua obra Un quart de segle del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa (Ajuntament de Tortosa, 1987) que el 1968 no s'hagués recuperat el mil·liari romà de l'Aldea que des del 1895 se trobava a la capital de les Terres de l'Ebre (La Verdad de 23/02/1895). Però el que tampoc ha retornat a Tortosa és el relleu de “Villa Elisa”, el xalet d'estiueig de la família Bau a Benicàssim. El 24 d'octubre de 1905 l'arquitecte Joan Abril en un article de primera plana sota el títol "Trovalla important" (La Veu de la Comarca de 28/10/1905, número 147) dóna notícia del descobriment d'un relleu romà de marbre blanc (0,4 x 0,56 de llargada [2,30 aprox. originalment]; s. III-IV dC) en les excavacions fetes pel mestre de cases Ramon Grifoll a la fàbrica d'extracció d'oli de sansa que "Rufo Franquet té a Remolins”. De les mans de Rufo Franquet la peça anar a parar als Bau, en data desconeguda però abans de 1948, que l'instal·laren al seu xalet de la Plana Alta. Sabem que l’any 1915 l'industrial Josep Bau ja feia estades a la localitat castellonenca (El Restaurador de 12/07/1915). El 1982 la família Bau-Carpi va vendre Vil·la Elisa, amb la resta d'obres d'art i mobiliari que contenia l'edifici, a l'Ajuntament de Benicàssim. L'any 1999 el relleu va ser objecte d’un treball de Joan-Vianney M. Arbeloa i Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, recollit a Nous Col·loquis III ("Un Fragment de sarcòcag romà tardà, de Dertosa"), que tornaven a donar notícia de la seua situació. I passats uns anys, el maig de 2013 l'Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana va iniciar la restauració del baix relleu d'època romana incrustat en una façana lateral de l'edifici, sotmès a la intempèrie i exposat a l'ambient salí del mar. Després d'un llarg temps, el març de 2015, s'anuncià des de Benicàssim el proper retorn de la peça, que a més a més havia estat digitalitzada en 3D d'alta resolució. Una rèplica ocuparà l'emplaçament de “Villa Elisa” i l'original se custodiarà al seu consistori. Tot i que les gestions amb els hereus dels Bau -referenciades per Massip (op. cit.; pàg. 19)- no es van concretar cal preguntar-se però si serà possible que el relleu romà original, i ja posats el cep d'ancora romana de l'Ampolla (Museu Naval de Madrid), tornin en prèstec a la ciutat per a l'estrena d'una sala museística dedicada a l'antiga Dertosa.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)