| abstract
| - Els sants de la pedra eren dos encara que molts creuen que eren mes per lo apresa que se menejaben. Resulta que els dos tortolos, perque les sagraes escritures no’u conten pero a mi meu diu m’agüela, que els dos eren desviats. Que vergonya vitat? Un paell de sants desviats… A lo que anava, arresulta quels dos payos eren de casa be, treballaors, i un bon dia arribaren i els varen expropiar les 3 fanecaes i la case en la porxá i la cebera. Pues van i es revelen contra el gobern d’entonces i, que pasá? Pues que arribaren i isqué Claudioplana i els va dir que li feien costat a d’ell o se les tindrien que vore en els animals que li habien sobrat del Terranatura. Els nostres protagonistas, els sants, que encara no eren sant ni res, li cantaren alló de “arrant al cul tens un forat, no tel’avist pero tel’a tocat…” i Claudioplana, anses en flama els va lligar a una caira i els pegá un pasó de vara que maemeua! En rames de salguera i pedres del barranc els pegaren una tana de por… crec que foren mes pedres que rames, perque si no serien els sants de la rama, no? Claudioplana, pensantse ell que estos dos fenómenos anaven a ferli cas i fer convoiet en ell, al preguntar si anaven a portarse be, digueren que no, que ells no volien saber res de golf, que eren mes de xuar al canut. Pues mira, amollaren un paell de lleons que feien por! S’arrimaren allí davant del dos payos i, oh sorpresa! S’agenollaren davant dels dos mentres tots aplaudien i claudioplana, al vore que en els lleons merda, pues agarrá i en una corbella els matá i els va fer a tires, com si fora pa’ ligar bleda. I mira, después de tot lo que patiren ells i la familia, perque la familia en estes coses patix molt, anarena vore a Benedicto 2001, una odisea de papa, i resant un paell de padrenuestro i un paell mes de ave maries, au, sants i a casa. I esta es l’historia dels sants de la pedra.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)