abstract
| - L'illa de Buda és una illa maritimofluvial situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaume d'Enveja, al Montsià. Amb 1.231 ha i uns 6 km de longitud, és l'illa més gran de Catalunya. Situada dins el Parc Natural del Delta, és d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa l'Ebre just abans de la seva desembocadura. De forma de triangle invertit amb el vèrtex al sud, l'illa està voltada pels dos braços del riu, el principal (la gola de Llevant) al nord, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari (la gola de Migjorn) a l'oest; el costat est, amb la platja de Buda, està banyat per la Mediterrània i culmina a l'extrem oriental al cap de Tortosa, prop del qual s'aixeca el far de Buda. Al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que són l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies d'ocells. Entre 1896 i 1919 va ser propietat de l'industrial Lluís G. Pons i Enrich (1844-1921). El 1924 la illa va ser adquirida pels germans Joan i Pere Borés Casamiglia. Va arribar a tenir uns 200 habitants durant la dècada del 1950, quan una quarantena de famílies s'hi van instal·lar per conrear-hi arròs i hi van construir les seues cases, una escola i una capella. Van organitzar fins i tot unes festes majors i van crear un equip de futbol. Actualment, però, tot i que s'hi continua conreant arròs, a Buda només hi queden dos matrimonis grans. Des dels anys 90 -s. XX- en bona part és propietat pública si bé per accedir-hi cal una autorització expressa.
|