About: Pijin italian de Asmara   Sponge Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : 134.155.108.49:8890 associated with source dataset(s)

La italianes ia comensa coloni Eritrea en 1869, e Eritrea ia deveni un colonia ofisial de Italia en 1890. En 1936, Eritrea ia deveni un provinsia de Africa Este Italian, con Itiopia e Somalia Italian. En 1941, la fortes de Itiopia e Britan vince los de Italia. En acel anio, Eritrea ia ave sirca 760,000 abitantes, con 75,000 italianes. La plu de italianes ia abita en la capital e site plu grande de Eritrea, Asmara. La spele es como lfn, con esta esetas: (Per compara, la formas orijinal de italian es presenteda en marcas de sita.) La fonolojia de la pijin ia es influeda par la linguas nativa:

AttributesValues
rdfs:label
  • Pijin italian de Asmara
rdfs:comment
  • La italianes ia comensa coloni Eritrea en 1869, e Eritrea ia deveni un colonia ofisial de Italia en 1890. En 1936, Eritrea ia deveni un provinsia de Africa Este Italian, con Itiopia e Somalia Italian. En 1941, la fortes de Itiopia e Britan vince los de Italia. En acel anio, Eritrea ia ave sirca 760,000 abitantes, con 75,000 italianes. La plu de italianes ia abita en la capital e site plu grande de Eritrea, Asmara. La spele es como lfn, con esta esetas: (Per compara, la formas orijinal de italian es presenteda en marcas de sita.) La fonolojia de la pijin ia es influeda par la linguas nativa:
dcterms:subject
abstract
  • La italianes ia comensa coloni Eritrea en 1869, e Eritrea ia deveni un colonia ofisial de Italia en 1890. En 1936, Eritrea ia deveni un provinsia de Africa Este Italian, con Itiopia e Somalia Italian. En 1941, la fortes de Itiopia e Britan vince los de Italia. En acel anio, Eritrea ia ave sirca 760,000 abitantes, con 75,000 italianes. La plu de italianes ia abita en la capital e site plu grande de Eritrea, Asmara. Car Etiopia e Eritrea ia ave plu ce 70 linguas nativa, la popla de partes con un cuantia de italianes ia developa un pijin fundada a la lingua italian, sin multe influe de linguas nativa como amarina e tigrinia a la vocabula o sintatica. La spele es como lfn, con esta esetas: * j = elefen dj * c = elefen tx * z = elefen z * š = elefen x * k = elefen c * w = elefen u consonantal * y = elefen i consonantal * β = un fricante bilabial, simil a b e v en espaniol * ɛ = un vocal sentral ([ə]) * ɨ = un vocal sentral ma plu alta (Per compara, la formas orijinal de italian es presenteda en marcas de sita.) La fonolojia de la pijin ia es influeda par la linguas nativa: * Un tende a la sentrali de vocales anterior cuando nonasentuada * rɛgaso - 'ragazzo' (xico) * bɛduto - 'veduto' (ia vide) * bɨcino - 'vicino' (visina) * Redui de diftongos * meli - 'miele' (miel) * iskola - 'scuola' (scola) * Leva de e final * beši - 'pesce' (pex) * Elimina de la oposa de p e b, a la nonvantaje de p * borta - 'porta' (porta) * /v/ deveni [b] e [β], seguente contesto * bakka - 'vacca' (bove) * aβanti - 'avanti' (a ante) * Africantes dental deveni fricantes * rɛgaso - 'ragazzo' (xico) * mezo - 'mezzo' (media) * La strutur de silabas es reordinada per evita la nesesa de du consonantes a la comensa de la parola: * tɨrobbo - 'molto' (multe, de 'troppo') - CCVC.CV > CV.CVC.CV * ɨsbasola - 'spazzola' (brosa) - CCVC.CV.CV > VC.CV.CV.CV La sitema verbal es reduida a sola du formas, cual refleta la infinitivo e la partisipio pasada de la verbo corespondente en italian. La forma infinitivo ave multe roles, e la partisipio pasada es usada per la pasada perfeta: * Presente abitual * iyo lεwrare (sεmbre) - 'lavoro (sempre)' (me labora (sempre)) * Presente progresante * iyo lεwrare adesso - 'sto lavorando (adesso)' (me es laborante (aora)) * Futur * iyo lεwrare domani - 'lavoro/lavorerò domani' (me va labora doman) * Comanda * bεnire domani - 'vieni domani' (veni doman!) * Ipotesal * kwando/si iyo lεwrare - 'se lavoro/lavorassi' (si me labora) * Pasada perfeta * iyo lεwrato - 'ho lavorato' (me ia labora ja) Ave formas varios per espresa la copula e la predicas de esiste, loca, e posese: * Ø: copula * kwesto [Ø] caβe di borta? - 'questa è la chiave della porta?' (do es la clave de la porte?) * Stare: copula & predica de loca * adesso loro stare amico - 'adesso sono amici' (aora los es amis) * loro stare addis abeba - 'abitano/stanno ad Addis Abeba' (los es a Addis Abeba) * Ce: predica de loca, esiste, e posese * loro non ce casa - 'non sono a casa' (los no es a casa) * iyo non ce makkina - 'non ho la macchina' (me no ave la macina) * Aβere: posese * iyo non aβere makkina - 'non ho la macchina' (me no ave la macina) Nomes no ave articles o la plural, e acorda es asente: * iyo bεduto due donna - 'Ho visto due donne' (me ia vide du femes) * luy andato lospεdale - 'È andato all’ospedale' (el vade a la ospital) La sintatica es alga diferente de italian: * Proposas de relata * iyo berduto soldi ki/kwello tu dato bεr me - 'ho perso i soldi che mi hai dato' (me perde la mone cual tu ia dona a me) * kwello luy dire bεr te tu dire bεr me - 'dimmi quello che ti ha detto' (dise a me cual el ia dise) * Proposas ipotesal * kwando/si iyo lεwrare - 'se lavoro' (si me labora) * Demandas formida de la junta de un verbo positiva e un verbo negativa * luy bεnire non bεnire - 'se verrà?' (el veni?) * Proposas suordinada en demandas * [si luy bεnire non bεnire]proposa subordinada [iyo non sabere]proposa major - 'non so se verrà' (me no sabe si el veni) Ave alga diferentes de usa de parolas. * Diverje de sinifias * bεdri - 'prete' < padre (padre) * rεgaso - 'figlio, figlia' < ragazzo (xico) * tɨrobbo - 'molto' < troppo (multe) * ušire - 'andarsene' < uscire (sorti) * mεnjato - 'prendere un salario/spendere per il sostentamento' (reseta un salario/spende per la susta) < mangiato (ia come) * bεr - 'a' (caso dativo). * Dupli per indica un sinifia distribuida * sera sera - 'ogni sera' (cada sera) * dare due due bani ber tutti - 'da’ due pani per ciascuno' (dona du panes per cadun) * Sesionis "falsa" * lospεdale - 'ospedale' < l’ospedale (ospital) Fonte: Varietà pidginizzate dell'italiano, par G.Bernini (13021 Linguistica generale 2/3415 Linguistica generale B, aa. 2011/11). A la ueb: www.unibg.it/dati/corsi/3415/43993-LAP_1011_03_Pidgin_italiani.pdf
Alternative Linked Data Views: ODE     Raw Data in: CXML | CSV | RDF ( N-Triples N3/Turtle JSON XML ) | OData ( Atom JSON ) | Microdata ( JSON HTML) | JSON-LD    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 07.20.3217, on Linux (x86_64-pc-linux-gnu), Standard Edition
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2012 OpenLink Software