. . "L\u00E0pida funer\u00E0ria de la barca (Tortosa)"@ca . "thumb|right|200px|Relleu de la l\u00E0pida funer\u00E0ria de la barca del Museu de Tortosa.La l\u00E0pida de la barca o l\u00E0pida de Porcia Euphrosyne \u00E9s una estela funer\u00E0ria del segle II dC inventariada per Emil H\u00FCbner (1834-1901) amb el n\u00FAmero 4.065 del Corpus Inscriptionum Latinarum II. D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORC[I]A EVPH[R]OSY/NE M[A]RITO / OPTIMO / POS[V]IT (Als d\u00E9us Manes d'Aulus Caecilius Cubiclarus, mort mentre era de viatge (li dedica) P\u00F2rcia Eufr\u00F2sine al millor marit)"@ca . "thumb|right|200px|Relleu de la l\u00E0pida funer\u00E0ria de la barca del Museu de Tortosa.La l\u00E0pida de la barca o l\u00E0pida de Porcia Euphrosyne \u00E9s una estela funer\u00E0ria del segle II dC inventariada per Emil H\u00FCbner (1834-1901) amb el n\u00FAmero 4.065 del Corpus Inscriptionum Latinarum II. Va ser recuperada dels panys de muralla del Castell de Tortosa el 26 novembre de 1986 instal\u00B7lant-se una c\u00F2pia a l'empla\u00E7ament. Francesc Martorell ja la citava a Historia de la antiqva Hibera de l'any 1627 (cap\u00EDtol VII, p\u00E0g. 43). Amida 186 x 63 x 42 cm. Sense cap dubte \u00E9s l'estela funer\u00E0ria romana m\u00E9s bella d'Espanya i n'existeixen c\u00F2pies a altres museus com el Museu Mar\u00EDtim de Barcelona (1983). L'original forma part de la col\u00B7lecci\u00F3 permanent del Museu de Tortosa i va ser restaurada l'any 2012. Est\u00E0 coronada per un front\u00F3 triangular amb una gran roseta central. La inscripci\u00F3, de 10 l\u00EDnies, decorada amb fulles d'heura est\u00E0 emmarcada per una triple motllura, i sota el relleu d'una nau mercant navegant a vela (una corbita) diu: D(iis) M(anibus) / AV(li) CAECILI / CVBICLARI / PEREGRE / DEFVNCTI / PORC[I]A EVPH[R]OSY/NE M[A]RITO / OPTIMO / POS[V]IT (Als d\u00E9us Manes d'Aulus Caecilius Cubiclarus, mort mentre era de viatge (li dedica) P\u00F2rcia Eufr\u00F2sine al millor marit) Tamb\u00E9 es localitza al castell de la Suda la seg\u00FCent inscripci\u00F3 (H\u00FCbner 4064) que els companys herculans (sodales herculani) li dediquen a Marcus Sallustius F\u00E8lix mort a l'estranger (peregre defuncto): M SALLVSTIO / FELICI PEREG/RE DEFVNCTO / SODALES / HERCVLANI. A banda cal recordar tamb\u00E9 la l\u00E0pida funer\u00E0ria d'un mariner de la flota de Ravenna (s. II-III dC; 39 x 31,5 x 2 cm; marble blanc; MMTO 32224) exposada a la col\u00B7lecci\u00F3 permanent del Museu de Tortosa. \u00C9s una l\u00E0pida singular dedicada a la mem\u00F2ria d'un soldat d'origen cors de l'armada imperial i que ens aporta el nom d\u2019una nau de guerra romana, un trirrem. Les aig\u00FCes de la Mediterr\u00E0nia Occidental llavors estaven controlades per una flota militar que tenia la seva base a Misenum (prop de N\u00E0pols), mentre que la base de Classe -port del mar Adri\u00E0tic- s'encarregava del sector oriental del Mare Nostrum. La incripci\u00F3 diu: D(is) M(anibus) / L(ucius) NVMISIVS LIB/ERALIS MIL(es) / CL(assis) PR(raetoriae) RAVENN(atis) / III MART(e) STIP(endiorum) XIII / NAT(ione) CVRSICAN(us) / M(arcus) DID[IVS i sabem que continuava de la seg\u00FCent manera: POL/IO HERES TE COM / MAN NVP TE GELLIA / EXCITATA], \u00E9s a dir, dedicada als d\u00E9us Manes de Luci Numisius Liberalis, soldat cors de l'armada pretoriana (classis praetoriae) de Ravenna, del trirrem Mart, que feia tretze anys que estava de servei. Per disposici\u00F3 testament\u00E0ria (li dedica) Marc Didius Polio, hereu i commanupular (soldat/company de la mateixa maniple) i la seva muller Gellia Excitata. Podria ser que la seua flota es trob\u00E9s en el moment de la mort del mariner prop de les goles del riu Ebre i fos enterrat a Dertosa, o b\u00E9 que la pres\u00E8ncia de la flota de Ravenna a la banda occidental de la Mediterr\u00E0nia respongu\u00E9s a una situaci\u00F3 extraordin\u00E0ria de refor\u00E7 de la marina de guerra romana, per fer front als perills de la incursi\u00F3 dels mauri, unes tribus berbers del nord d'\u00C0frica, a finals del segle II dC."@ca . .