"La l\u00E0pida triling\u00FCe \u00E9s una incripci\u00F3 de marbre (67 x 41 x 6 cm) del segle VI dC trobada al barri de Sant Jaume de Tortosa. \u00C9s tal vegada la m\u00E9s famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola. Descoberta durant la primera meitat del segle XVIII (circa 1743) pel canonge Antoni Cort\u00E8s (1703-1757) a la paret de la casa de Francisco Gonz\u00E1lez de las Barreras. La inscripci\u00F3 mostra dos estrelles de cinc puntes i un canelobre molt estilitzat. Al dors hi t\u00E9 un crism\u00F3."@ca . . "L\u00E0pida triling\u00FCe"@ca . "La l\u00E0pida triling\u00FCe \u00E9s una incripci\u00F3 de marbre (67 x 41 x 6 cm) del segle VI dC trobada al barri de Sant Jaume de Tortosa. \u00C9s tal vegada la m\u00E9s famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola. Descoberta durant la primera meitat del segle XVIII (circa 1743) pel canonge Antoni Cort\u00E8s (1703-1757) a la paret de la casa de Francisco Gonz\u00E1lez de las Barreras. Gravada en hebreu, llat\u00ED i grec pertany a la tomba d'una jove jueva de nom Meliosa \u2013o Eul\u00E0lia- (filla de Jud\u00E0 i Maria) que va morir als 24 anys. El text central en llat\u00ED diu aix\u00ED: In nomine Domini hic est memoria ubi requiescit bene memoria Meliosa filia Iudanti et cura Maries vixit an[nos vigi]nti et quattuor cum pace amen. La inscripci\u00F3 mostra dos estrelles de cinc puntes i un canelobre molt estilitzat. Al dors hi t\u00E9 un crism\u00F3. Va formar part de la col\u00B7lecci\u00F3 del Sr. Lamotte i el 1936 pass\u00E0 al Museu de Tortosa. Des del 1944 la conserva la Catedral de Santa Maria. Actualment en un dels murs del claustre de la catedral n'hi ha una c\u00F2pia i l'original s'exposa des del 2007 dintre de la Col\u00B7lecci\u00F3 museogr\u00E0fica catedral\u00EDcia."@ca .